Reseña crítica a propósito de

1 hora y 1/2 de retraso



17.01.2015 | Juan Carlos Olivares-(Time Out Barcelona)

Una catarsi vital compartida amb el públic que acaba amb una breu frase enverinada que delata la hipocresia d'aquests rituals de renaixement individual.


Una catarsi vital compartida amb el públic que acaba amb una breu frase enverinada que delata la hipocresia d'aquests rituals de renaixement individual.

1 hora i 1⁄2 tard' de Gerald Sibleyras i Jean Dell és una comèdia de bulevard, del subgènere pervers, similar al conreat per Delaporte & De la Patellière a 'El nom'. Entorn i personatges de la burgesia exquisida enxampats en un moment inesperat de crisi i amb violents efectes en la dissolució del seu ordenat espai i les seves no menys ordenades vides.

En aquesta peça -molt ben defensada per Victoria Salvador i Rafael Calatayud- la substància dissolvent són els fets que els obren la porta a la "tercera edat". Explicada en temps real, la trama se centra en la conversa que fa aflorar les moltes ferides no curades de la parella mentre decideixen o no anar a un sopar de compromís. Una catarsi vital compartida amb el públic que acaba amb una breu frase enverinada que delata la hipocresia d'aquests rituals de renaixement individual.



Más información en www.lapavana.com