Reseña crítica a propósito de

El buho y la gata



18.12.1989 | Nel Diago-(Cartelera Turia)

(...)  tant la cuidada direcció de Rafael Calatayud, recolzada en una detallada i preciosista escenografia de Caries Alfaro, com la interpretació del duo actoral (una Angela Castilla que, per fi, comerna a consolidar-se com actriu, i un Caries Pons que, sens dubte, es constitueix com la vertedera revelació d'aquest muntatge) requereixen un espai escénic més generós.


Animals semicrackers

Segurament són prejudicis, peró no els puc evitar. Adore la comédia americana peró l'he conegut quasi sempre en versions cinematográfiques (Logan,Donen, Quino, Edwards, Ross...), rarament en teatre. Potser per alzó quan contemple una versió teatral experimente un automátic i incontrolable retop. Tino generalment la peregrina sensació de que aquestes histories sols tenen plena vigéncia en un context netament USA. Dit d'un altre mode: les adaptacions espanyoles, en castellá o en catalá té igual, em resulten entranyes, si no falses. Les situacions dramátiques i els personatges d'aquestes obres em sembla que són difícilment extrapolables a altres realitats socials. Una altra cosa seria, evidentment, utilitzar els mecanismes essencials del génere per a contar histories própies: Rodolf Sirera ho va fer i amb prou encert en La primera de la classe. En conseqüencia, no entenc la necessitat d'aquesta adaptació; més encara quan existeix una recent i pulcra versió cinematográfica (La gatita y el buho) a cárrec de Herbert Ross, que va comptar amb dos excellents actors, Barbra Streisand y George Segal, per a la seua interpretació (vid. Hemeroteca Turia del número 1.349). Ara bé, una volta fet, entenc encara menys que el muntatge haja estat condemnat a la liliputiense Sala Moratín. Cree que aquesta comédia, per la seua trama (la difícil relació sentimental entre una prostituta, que somnia amb ser actriu, i un depenent de llibreria amb ínfules d'escriptor), molt bé podría interessar un públic no minoritari. Per altra banda, tant la cuidada direcció de Rafael Calatayud, recolzada en una detallada i preciosista escenografia de Caries Alfaro, com la interpretació del duo actoral (una Angela Castilla que, per fi, comerna a consolidar-se com actriu, i un Caries Pons que, sens dubte, es constitueix com la vertedera revelació d'aquest muntatge) requereixen un espai escénic més generós.



Más información en www.lapavana.com