Reseña crítica a propósito de

El buho y la gata



12.01.1989 | P. R.-(DISE)

(...) esperem que El Mussol i La Gata demostre que l'avantguarda no té per qué ser seriosa.


EL MUSSOL I LA GATA: COMÉDIA DE QUALFTAT AL RIALTO

Bill Manhoff va estrenar El Mussol i La Gata allá Fel 64 al off-Broadway amb Alan Alda i Diana Sandis. Després d'obtind re un gran bit va ser transplantada al cinema per Barbara Straissand i George Segal de la qual recordem el supergraciós camisó amb eixes dues mans sobre els pits de Barbara.

El Mussol i la Gata, comedia de qualitat típicament anglo-saxona, ens conta la história d'amor i desamor entre Félix -un'nou Faulkner- i Doris -la nova Coco Chanelveins els dos del mateix bloc d'apartaments. A primera vista sosia a qualsevol pel.lícula woodyaleniana en que un home baixet, Ileig, intellectual i solidari s'enamora d´una dona apetitosa per diferents motius i fora del seu món particular. Peró aquesta és solamentl'anecdota de l'obra perqué hi ha molt més.

Félix, personatge encamas per Caries Pons -actor provinent del grup valenciá La Xula-, es la personificació de la raó: reprimit, asentimental... Mentre que Doris - Angela Castilla- ,representa el món de les passions mai refrenades, el del cor en brut: I. És cl a r que el romain está preparas des del principi seguint la Ilei universal que pols oposats s'atrauen. Doris i Félix fan l'amor la nit que es coneixen, enamorats a primera vista, per?) en aquest moment és quan els problemes comencen. L'un obliga l'altra a fer-se una enciclopedia andant i l'altra vol baixar a l'un de la seua torre d'ivori i ciar com diu el meu amic psicoanalista, una re- lactó ,amorosa no pos anar mai be si cadascún deis participants no és fidel a sí masca. És separen, tomen, es tomen a separar, tornen de nou fins que trobem la solució: aceptar-se tal i com el que són: una simple prostituta i un gris empleas de llibreria. Total, que com als millors contes El Mtissol i La Gata té moralitat i tot: cal ser un mateix pera viure tranquil.

El missatge no és el més important de l'obra, a pesar de les grans dosis d'humor que conté. Un humor molt ben servit per Angela Castilla, gata que amb els seus ulls segur que enamorará a més d'algun mussol qualsevol i dona que necessita algú que viga a rescatar-la de l'anonimat valenciá . Caries "Mussol" Pons també funciona al seu paper pero encara i tot, Angela és molta Angela. Quant a la resta, dins l'escenografia de Caries Alfaro, destacar el vestuari seixantista, Rodolf Sirera segueix demostrant que és un deis millors dins del teatre valencia i a Rafa Calatayud no se li nota molt que aquest és el segón muntatge "d'envergadura" que dirigeix. Al cap i a la fi, un espectacle que reuneix els suficients factors per a triomfar: comercialitat i guainas. Per acabar un desig: esperem que El Mussol i La Gata demostre que l'avantguarda no té per qué ser seriosa.



Más información en www.lapavana.com