Escola Nocturna (2016)

Després d'haver-la estrenada, en versió castellana, a València, ara el Teatre Principal d'Alacant ha acollit l'estrena -i és d'agrair- la versió valenciana de Night School de Harold Pinter. La representació d'una obra d'aquest dramaturg Premi Nobel de literatura, d'antuvi, causa expectació. Parlem d'una figura consagrada de la dramatúrgia contemporània que cal conèixer i -si em permeteu dir-ho- assaborir. A més a més, el text a representar és un exemple clar del teatre de Pinter o, del gènere com la crítica el qualificà, de comedy of menace, en contraposició a la comedy of manners (la que satiritza les maneres de les classes socials). La comedy of menace juga, però, amb el destí dels personatges amb trets que l'acosten al teatre de l'absurd. O, com deia el mateix Pinter: «és realisme, però no és realisme». El destí de Walter, l'exconvicte, és enamorar-se de la persona equivocada o, potser, no exactament és així. La qüestió és que qui ocupa l'habitació de casa de les seues ties no és la mestra que diu ser: és una prostituta. A partir d'ací es desenrotlla un joc teatral en què la veritat resta amagada per les aparences.Obra pensada originalment per a la televisió, Rafael Calatayud la inicia en un estudi de ràdio amb actors que han de representar una radionovel·la. De sobte, en mig d'una discussió, l'estudi transmuta en la casa de les ties de Walter. Ara sí, vet ací Pinter. De la casa de les tietes passem al prostíbul en què el propietari de la finca de les ties i reconegut bagasser, per encàrrec de Walter, cerca la xicota d'una foto de l'habitació de la mestra. I..., efectivament, les aparences enganyen. Quan Walter se n'adona, la mestra que ha començat a conèixer i estimar ja no hi és. Comèdia -val a dir-ho- entretinguda, la versió de la Pavana no traeix l'esperit de l'original anglès i, comtat i debatut, el resultat final és bo, fins i tot amb les llicències que trasllada Rafael Calatayud a la representació.