Supongamos que no he dicho nada

Sinopsi

De vegades una música ens evoca una vella pel·lícula, un moment quasi oblidat, un descuit entre la poesia i el temps.

Altres vegades... suposem que no he dit res. Hem jugat amb la música, amb el riure, amb el cinema, amb el temps, intentant així dibuixar un espectacle amb totes les tintes i tonalitats possibles o no possibles. Vestits de blanc i negre, com imatges del trèmul parpelleig d’un vell projector de cinema, hem buscat en el polsós bagul dels discos melodies de Broadway, algun tema de jazz i una mica de la màgia de Saint-Saëns. Hem tret dels armaris els llibres perduts d’Arniches, Guide, Muñoz Seca i Vian perquè renunciaren al simple paper. Els hem mesclat amb la música i hem bufat les nostres idees a l’aire per a realitzar aquest espectacle. I, és aleshores quan, amb l’ajuda d’un poètic tramoyista, deixem encesos set quadres en aquesta galeria negra de tela i somnis.

Patrocinat per Diputació de València